El regnant de Pere II ,el gran

Amb 9 anys de regnant va fer algo extraordinari per Cataluna

 

 

Pere II de Barcelona i III d'Aragó i  I de València i Sicília deixà una emprenta decisiva en la història dels seus regnes , malgratque el seu regnat només durà nou anys. Dos dels nostres grans cronistes medievals el comparen amb Alexandre el Gran . Va ser un segon Alexandre per cavallería i per conquesta., afirma Bernat Desclot. I Ramon Muntaner escriu que altre Alexandre fóre estat al món si solsdeu anys hagués més viscut.
PereI nascut el 1240, tenia just 36 anys quan hheretà els regnes peninsulars del seu pare , Jaume I .: Catalunya, Aragó i Valencia. En morir , nou anys més tard , el 1285, havia incorporat.: Sicília i Malta i projectava la reincorporació al seu germà Jaume II , i que incloïa els comtats de Rosselló i Cerdell.
Mentre va viure Jaume I , les topades entre el monarca i el seu hereu van ser freqüents . Un punt de fricció va ser a Sicilia . El regne havia estat envaït per Carles d'Anjou el 1266., amb el suport de França i del papa Climent IV. L'esposa de Pere , Constança de Sicília 1268 darrers representants mascles de la dinastia dels Hohenstaufen.
El 30 de mrç del 1282 els sicilians es van revoltar contra el dominació francesa , en l'episodi conegut com vespres sicilians, i demanaren suport a Pere . L'estol català , que en aquells moments suposadament  projectava la conquesta del nord dd'Africa , es desplaça cap l'illa .
En els mesos següents , les tropes catalanoaragoneses , encapçalades pels almogavers, van garantir el domini de Sicilia , mentre les galeres capitanejades per Roger de LLúria s'esenyorien del mar.
La conquesta de Sicília provocà  les ires papals i l'enemistat de França.(no lis interesava a Roma una Catalunya gran). Pere el Gran va ser  excomunicat i desposseït de tots els seus regnes pel papa Martí IV . Per instigació seva, Felip III l'Ardit de Françaliderà una croada  contra Catalunya , que comptà amb el suport de Jaume II de Mallorca el seu germà, que li`permeté travessar els comtats de Rossellò i Cerdella. Els croats , molt superiors en nombre i en potencial militar , van assetjar Girona a prtir del 27 de juny del 1285. Tanmateix l'extensió de la pesta negre entre el ejercit croat i la derrota francesa a la batalla nava de les illes Formiguesque tancà les posibilitats d'aprovisionament , obliga els invasors a retirar-se . l'exercit en retirada va ser duríssimament delmat pels almogavers al coll de Panissars.
Les victories de Pere el Gran davant uns enemics molt superiors en termes demogràfis i economics posen tambe la precocitat de la Corona d'Aragó en el tomb cap a la formació de l'Estat modern  , un fenomen aleshores tot just iniciat a les monarquies d'Europa. El canvies palès en l'hegemonia de l'infanteriaprofessionalitzada els temuts almogavers, per sobre de la cavalleria i en les noves modalitats de la guerra naval. Cap devanters...També ho een la recerca de consensospolítics , ja que la Cort General de Barcelonade 1283 va posar les bases del pactisme, es a dir , del govern compartit entre dues sobiranies, la del rei i la de la terra, representada en els braços.
Pere Gran va ser enterrat al monastir de Santes Creus , com ell havia demanat. La seva tomba es l'unica sepultura reial catalana que no va ser profanada. Recentment ha estat restaurada i estudiada pel Museu d'Historia de Catalunya

estret del capitol   13/100
del llibre 100 episodis clau de la historia de catalunya     
 autor: Agustí Alcoberro