Com es desenvolupa i que sistema de treball, té la política a Suïssa?

El Sistema Polític Suís

 

Suïssa , un país petit localitzat en el cor d'Europa occidental,té un sistema polític bastant extraordinari. Les seves característiques bàsiques:

La confederació de 23 cantons {cantó = estat membre de la federació}.
3 cantons s'han dividits en 6 cantons mitjans

El govern, el parlament i els tribunals en 3 nivells:
- federal
- cantonal
- comunal
(els llogarets petits tenen les reunions de tots ciutadans en comptes de parlaments, els tribunals locals són comuns a diverses comunitats).

Parlament nacional a dos cameras:
- consell nacional: representació proporcional de la població
200 membres
- consell dels estats: representació dels cantons
46 membres, 2 per cantó (1 per cantó mitjà)

Els referéndumes freqüents en lleis noves o canviades, els pressupostos etc,
- alguns d'ells obligatori (assumptes importants)
- els altres "facultatius" (només si 50 000 ciutadans demanden per el).

La "iniciativa popular": els ciutadans ordinaris poden proposar els canvis a la constitució, si ells poden trobar partidaris (100 000 anés de sobre 3 500 000 votants). El parlament ho discutirà, proposarà probablement una alternativa i després tots ciutadans poden decidir en un referèndum d'acceptar la iniciativa, la proposta alterna o romandre sense canvi.

Democràcia Directa a Suïss

 

Mentre el sistema federal es pot trobar en molts altres països com els Estats Units d'Amèrica, l'Alemanya, Àustria, etc. i la separació de poders (el govern, el parlament, els tribunals) són comú a totes democràcies (o han de ser almenys), els referéndumes són rars en el la majoria dels altres països. Ells tenen una influència positiva al parlament i el govern:

Els referéndumes augmenten el consentiment per cedir (d'una altra manera un partit derrotat cridarà per a un referèndum).

Els referéndumes afavoreixen les coalicions grans (el poder compartit motiva l'arranjament, l'exclusió del poder motiva els referéndumes de obstrución).

Els referéndumes augmenten l'estabilitat (lleis extremes seran bloquejades pel referèndum, els partits són inclinats menys a canvis radicals en les lleis i votants s'inclinen menys a cridar per a canvis fonamentals en eleccions).

Les dues càmeres del parlament troben diverses vegades anualment a sessions de diverses setmanes i entre elles hi ha les reunions de nombroses comissions. Sent diputat no és un treball de temps replet a Suïssa, en contrari a la majoria dels altres països avui. Això significa, que diputats estan més a prop a la vida diària del seu electorat.

Per descomptat el sistema polític suís no va caure del cel, és el producte d'una història llarga i bastant estranya:

Inspirat per la Revolució francesa, partidiarios liberals a Suïssa occidental i oriental, van rebel·lar contra el regnat dels membres vells de la Confederació Suïssa sobre altres parts del país i van cridar a les tropes franceses. Napoleon Bonaparte va ocupar Suïssa i va tractar d'establir un govern central, però ell va ser obligat a aviat restablir alguns elements federals. Després que Napoleon va ser derrotat a Rússia i en Waterloo, Suïssa va tornar a estructures extremadament federals. No obstant això, els cantons St.Gallen, Grisones, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud, Valais, Neuchâtel i Ginebra van arribar a ser membres lliures de la confederació amb drets replets en comptes de la seva posició anterior de membres parcials o territoris subjectes.

De 1815 a 1848 liberals i conservadors debatien sobre l'estructura de Suïssa després de la Revolució francesa. Pas a pas els liberals podrien realitzar innovacions petites en el nivell cantonal. Hi havia liberals així com conservadors en cada canton, i la majoria d'un o de l'altre costat era en general bastant petita, així que el govern va canviar del temps en temps en molts cantons. Quan els cantons amb governs conservadors van fer un tractat secret amb Àustria contra els liberals en 1846, la guerra civil ("Sonderbundskrieg") era inevitable. Després el camí era lliure per a un sistema polític nou. Per 1848 Suïssa va obtenir sa constitució nova que es va basar en la constitució dels Estats Units d'Amèrica en molts punts.