domingo, 19 de junio de 2016

La salutació de Pedro Sanchez cap a gent de color




Salutació quelcom forçat i amb fàstic de Pedro Sanchez


És de tots ben sabut que la cortesia d'una salutació són senyals de bona educació rebuda això ve de casa , fins aquí tot correcte. Pero....

En aquest vídeo podem apreciar a un politico : jove, agradable, molt cortès, lliurat....
Fins que gira i es veu la realitat : fàstic, falsedat i poc lliurament d'un ciutadà que encara que és bruna no deu sertinse atraida vers aquesta etnia de gent , aquest partit PSOE que vend: solidaritat, lliurament social cap al poble, etc. 


Podem apreciar amb el video: 

 El llenguatge no verbal que  consisteix en l'emissió de missatges freturosos de paraules, i poden transmetre's a través dels canals auditius, visuals i tàctils. Aquesta modalitat de comunicació s'expressa a través del llenguatge corporal, les expressions facials, tot tipus de gestos i el contacte visual si escau Pedro Sancchez té imatge, però tambien hi ha altres aspectes ...
.El lengaje no verbal, és alguna cosa que s'usa diàriament, fins i tot quan enviem missatges verbals és habitual acompanyar-los d'algun tipus de llenguatge no verbal que completi la informació. El llenguatge corporal inclou senyals que s'envien de forma conscient o inconscientment, i fins i tot l'espai corporal. Fins i tot pot fer que un missatge verbal no sigui comprès o canviï el seu significat si el llenguatge verbal no encaixa amb el llenguatge verbal. De fet, quan algú parla amb nosaltres no només estem pendents del seu missatge verbal, sinó que posem els nostres cinc sentits en tot allò que embolica aquest missatge. Per tot això és important per arribar a l'emissor.
La comunicació no verbal és fonamental per crear una bona primera impressió en l'entorn laboral, política, amics, i sobretot en en la política si vols guanyar vots.En aquest context s'ha de tenir en compte que gràcies a la comunicació no verbal es poden extreure conclusions de tipus psicològic sobre la persona . El llenguatge no verbal ens delata, i és per això que són conscients d'això, per la qual cosa a més d'un currículum, la postura i gestos del polític tenen cada vegada més importància. Gestos que transmeten confiança com mirar als ulls i estar còmode són fonamentals per aconseguir que et votin.                                 



Potser...¿ l'avi de ,PEDRO SANCHEZ  alias  "EL CARNISSER".. té una mica de culpa?





L'avi de pedro Sánchez, secretari General del PSOE, va anar el General AntonioCastejón.Com tants líders socialistes, un familiar directe va tenir relació amb Francoi el seu règim. En aquest cas és més sagnant per a Pedro Sánchez.Castejón va ser responsable de molts “afusellaments” en les operacions del sud, després de l'Alçament del36, sobretot a la zona cordovesa. Fuer el responsable de reduir la resistència als barris  obrers de Triana i la Macarena de Sevilla.



Per què Pedro Sánchez (PSOE) oculta la vida del seu avi?: aquest es va aixecar amb Franco en el 36.

Antonio Castejón Espinosa (Manila, 1 de juny de 1896 - Madrid, 2 de juliol de 19792 ) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Com a comandant de la Legió, va dirigir una de les columnes que van dur a terme el ràpid avanç per Andalusia i a través d'Extremadura, duent a terme alguns dels pitjors episodis de repressió de tota la contesa, sent especialment cèlebre la massacre de Badajoz. Aquests fets van propiciar que Castejón hagi estat considerat habitualment un militar sanguinari.

Guerra Civil Espanyola

Amb el grau de comandant de l'arma d'Infanteria, i destinat en la Legió Espanyola va prendre partit amb el bàndol revoltat en el cop d'estat contra la Segona República Espanyola, ocupant per la força l'Alta Comissaria d'Espanya en el Protectorat Español del Marroc, situat a la ciutat de Tetuán.

Entre el 19 i el 20 de juliol va passar a Sevilla per via aèria amb una companyia de la Legió. Allí va dirigir els atacs de les forces revoltades contra les milícies populars atrinxerades als barris.7

A continuació va rebre ordres del general Queipo de Pla d'ocupar diverses localitats d'Andalusia. En poc temps va capturar a sang i foc les viles de Morón de la Frontera, Utrera i Puente Genil,8 guanyant-se Castejón la seva fama de sanguinari pels brutals mètodes utilitzats en aquesta campanya.6 Reduïda així la pressió republicana sobre Sevilla i Còrdova, després d'una reunió l'1 d'agost de 1936 va rebre l'encàrrec del general Franco de dirigir-se cap a Extremadura, comandant una de les quatre columnes que, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, debián enllaçar amb les forces del general Mola situades en el nord. Castejón estava al comandament de l'II Tabor de Ceuta i també de la V Bandera de la Legió.

En la nit del 2 d'agost va partir de Sevilla al capdavant de la seva columna que, actuant de forma conjunta amb les dels tinents coronels Carlos Asensio Cabanillas i Heliodoro Tella Cantos van aconseguir la ràpida i sagnant ocupació de Zafra, Almendralejo, Mèrida i la ciutat de Badajoz, així com d'altres localitats d'Extremadura, on van perpetrar una feroç repressió culminada amb la massacre de Badajoz. Així, el 14 d'agost la 16 Companyia de la IV Bandera de la Legió manada pel capità Pérez Caballero a l'avantguarda va atacar per la bretxa de Trinidad finalitzant així les operacions d'atac sobre Badajoz.

El 21 d'agost va trencar el cèrcol a l'assetjat Monestir de Guadalupe, posant en escac a la "Columna Fantasma" del capità Uribarri. Ja entrat la tardor de 1936 va combatre en el front de Toledo i posteriorment en el de Madrid, on va ser ferit de gravetat en un maluc en un dels forts combats habidos a la Casa de Camp.

Després de ser ascendit a coronel va participar, al juliol de 1938, en la Batalla de l'Ebre al comandament d'una divisió integrada en el Cos d'Exèrcit marroquí. Seria ascendit a general al final de la Guerra, aconseguint posteriorment el grau de tinent general i en 1957 el comandament de la Capitania General de la II Regió Militar amb seu a Sevilla.

Dictadura franquista

Des del 21 de desembre de 1939 fins al 18 de juny de 1942 va estar al comandament del Terç Duc d'Alba de la Legió Espanyola.

Va presidir en consell de guerra i va signar la sentència de mort contra el falangista Juan José Domínguez Muñoz, afusellat l'1 de setembre de 1942 després de l'atemptat de Begoña contra els tradicionalistes. En 1964 confessarà a la vídua de Domínguez Muñoz: «Vaig signar en contra de la meva voluntat» (li havia sol·licitat una entrevista per demanar el seu perdó).

Va passar a reserva l'11 de juny de 1966.

Condecoracions

En complir-se el XX aniversari de la revolta militar, li va ser atorgada la gran creu de l'Ordre de Cisneros, al mèrit polític.

Va ser nomenat Germà Major Honorari de la Germanor de Santa Genoveva.16 i també va rebre la medalla d'or de la ciutat de Sevilla,17 la qual li va ser retirada per unanimitat de la corporació municipal el 28 d'abril de 2015.
Vagi Curriculum Vitae et l'avi de Pedro Sanchez, oi? Llaura s'enten moltes cuses cuan parteixi et confons de partit polític.




By:Alicia Garcia

No hay comentarios:

Publicar un comentario