L'última guerra que va viure Mallorca a Porto Crist

L'última guerra que va viure Mallorca es va lliurar entri Porto Crist i Cala Millor a l'agost de 1936. 

Imatge del desambarc de Bayo a Porto Cristo a Palma en plena guerra civil 

                                                    El capità Bayo amb el grup de milicians 

Aquet lloc  va desembarcar el capità Bayo amb 8.000 milicians antifeixistes per sumar l'illa a la zona republicana. Encara que eren més del doble que els seus enemics, la missió va ser un complet fracàs. Militars i historiadors segueixen sense explicar-li-ho. L'atac es va estancar a quatre quilòmetres de la costa i 20 dies després van fugir precipitadamente.

Avui queden encara moltes restes d'allò. Com el obús descobert el mes passat en aigües de Sa Coma. Així és la vida: de les tragèdies del passat es fan avui genials excursions històriques. El primer és anar a Porto Crist, lloc del desembarcament dels milicians anarquistes. Avui està carregat de turistes que desconeixen aquest tros de la història tan determinant per a la Guerra Civil Espanyola i la II Guerra Mundial.

Al costat de la platja poden veure's els impressionants xalets sobre el penya-segat que en realitat no són cases: es tracta del famós parapet de la mort, la primera línia del front republicà on van morir desenes d'homes.

Si donem l'esquena a la platja, els carrers del poble són estretes i llargues, perfectes per posar barricades amb mobles i matalassos com la qual van col·locar els nacionals en Concepció amb Gual i va quedar recollida en una foto.

Que poc savien el que arrivarien a patir : imatges de milicianes 

                             

Uns dos quilòmetres més al nord, en Punta n’Amer van desembarcar els altres milicians. La zona segueix tan verge com llavors. Només hi ha una petita fàbrica que segueix tal qual la van abordar els antifeixistes. Més enllà, en Sa Coma i Cala Millor, no es reconeix gens perquè els hotels ho han canviat tot. Els republicans van avançar terra endins fins a Son Carrió, que segueix sent un petit poble amb la seva església, que la seva verge no es va lliurar de la ira anticlerical dels assaltants.

Potser el lloc més emblemàtic està una mica més al nord, en la finca Sa Torre Nova, convertida al principal hospital dels milicians. Allí van estar cinc infermeres que no van poder reembarcar i van acabar afusellades pels feixistes. La finca pertany avui a Ana de Sagrera, historiadora de 95 anys i família del bàndol nacional que segueix sense entendre el desenllaç del desembarcament de Bayo. «L'última batalla, la del dia 3 de setembre, la van guanyar els republicans. L'endemà, inexplicablement, es van retirar», explica. «Eren més i tenien més reserves de material, haurien d'haver guanyat».

Ella té la seva teoria, la qual no és nova; planeja des de llavors com un rumor mancant un document que la provi: «Els italians em van explicar que havien pagat tres milions de pessetes a Indalecio Prieto perquè es retirés». El financer Juan March podria estar darrere del suborn.


Mallorca va demostrar ser determinant per l'esdevenir de la guerra. Els nacionals van recuperar Eivissa i van picar sense descans el llevant republicà, des de Girona fins a Cartagena. Van fer més de 3.000 bombardejos, van derrocar 54 avions i van tallar les línies de subministrament marítim.

 Deixo un vídeo amb imatges que explica el terror que van viure 

                                                    


Altre artícle sobre el tema : Alicia García

El genocidi de la guerra a ses Illes Balears "LES REPRESSIONS DE 1936-1939 A LES ILLES BALEARS. UNA ANÀLISI COMPARATIVA"