sábado, 10 de septiembre de 2016

¿Com es comporta Espanya vers a Catalunya? per: Alicia Garcia



 

“Me he fet aquesta qüestió perque la veritat aquestes altures on ens trovem els catalans es per fer una analítica- reflexió del comportament de la actitut del govern espanyol vers a Catalunya, clara evidencia que no es del tot positiva si no totalment negativa, descualificativa i quelcom imposidora es veu en claretat amb aquet tipo de definisions” 

 artícla de : Alicia García

Tipus de comportaments:

 

Significat d’actitud:

“Una actitud és una possibilitat de contestació a algú o a alguna cosa apresa i encara que relativament permanent, l'ésser humà és capaç de modificar-les, per canviar el rumb de la seva vida, ja que l'actitud, és una característica molt important de l'ésser, solament fa falta transformar el punt de vista que es té de determinades coses o accions, per millorar una situació on ara ens porta a una crisis sense surtida si no es fa un canvi de actut positiva a un renaixement del nostre pensament.”
  • Es tracta d'una continuïtat d'afirmacions, de conductes cap a les persones, d'emocions, ideals, temes explícits, apresos a través de l'experiència i del grau educatiu que posseeixi cada individu. Els factors genètics també compleixen un rol important en les actituds de la persona.


Si s'utilitza el sentit més general de la paraula actitud, es poden distingir solament tres classes de les mateixes; l'actitud positiva, la neutral i la negativa. Existeix una quantitat significativa d'actituds que utilitzen les persones, en diferents àmbits de la seva vida. Es distingeixen: optimisme, gratitud, autoritat, tolerància, sinceritat, satisfacció, hostilitat, desconfiança, constància, entre unes altres.

Existeixen diferents tipus d'actituds que descrivim a continuació:

Actitud desinteressada:

 La persona que posseeix aquesta qualitat de moure's en la realitat, no s'impacienta pel benefici que pugui portar-li tal fet o activitat a la seva vida; el seu eix d'orientació es distingeix dirigit a l'altra persona, amb total empatia, que no passa a considerar-la una eina, sinó una conclusió. Les qualitats necessàries perquè se de aquest tipus d'actitud, són la sol·licitud i aprovació, l'obertura, i trobar-se en servei disponible. 


“En aquest càs Espanya semble entendre peró no vol entendre que Catalunya vol marxar.”


Actitud manipuladora:

 Es refereix a persones que no aconsegueixen progressar pels seus propis mitjans; per aquesta raó busquen a un altre, ho utilitzen com un instrument, de manera que la cura que se li confereix, des d'un principi va tenir com a fi: la recerca per al seu propi benefici.


“ Es lo que està fen el govern del PP que manipula dien que son els nostres polítics i no tota la ciudadania qui dessitja desconectar de Espanya per fer creure que el poble català está enganyat i pateixis per culpa dels seus governants”.


Actitud emotiva: 

Es produeix quan les persones en qüestió, coneixen d'una manera més personal a l'individu, per això el seu tracte és afectuós, fregant la franja emocional de tots dos.
L'afecte, l'afecte, el enamoramiento, són emocions més fortes i més íntimes o particulars, que es troben assemblades a una condició de generositat.


“Es lo que sentim el poble català amb el territori de Catalunya, veiem la manipulació, el angany del govern central, sentim el patimen a causa del expol.li , el maltracta a la nostre llengüa a la nostre cultura e historia que ells han manipulat per el seu propi benefici deixan de explicar la realitat per una mentida de fer creure que tots venim de una mateixa arrel.”


Actitud interessada:

 Quan un individu vol arribar a una fi determinada, i posseeix aquest tipus d'actitud, el confirmadamente factible és que es beneficiï dels llaços que té amb diferents persones com una tàctica per aconseguir el seu objectiu.

“Es lo que està fen el govern d’Espanya vers a nosaltres , als catalans ens tenen tots amarrats amb un expol.li i càstig que tant sols beneficia a quin reben el benefici de la nostre expol.liacio.”


Actitud integradora:

 Amb aquesta es pretén aconseguir la unió de les persones, a través de la comunicació que s'origina entre individus, buscant amb això, concebre el seu univers íntim i el seu ben.

“Els catalans volem desconectar peró tenim un tarannà que es fa diferents de la resta de Espanya ens agrada dialogar arrivar a fer pactes, negocia per arrivar a integrar ideas i pensamens, difícilment es factible amb una Espanya col.lonitzadora que no busca diàleg ni integrarse amb altre comunitat que no sigui amb les seves lleis i normes”.

Es poden distingir actituds per o en el treball:


Satisfacció en el treball: 

Fa referència a la forma global en què la persona es troba enfocada cap a la labor que executa. Si es coneix que el subjecte es considera satisfet amb el compromís que perpetra, manifestarà una clara manera positiva de referir-se cap al mateix.

“Aquí poca gent arriva dons al govern te tramat que una gran pard de la gent no pugui arrivar aquesta situació que seria lo ideologicament correcta, però encare que els pocs que haguin acoseguit lograrlo poc poden sentirse satisfets si lis han retallat sou i ampliat més hores de feina. Espanya es l’unica comunitat Europea que te de sou algo irrealment incorrecta 650€ minim menstre a la resta tenen de sou mínim 1800€, ¿com es pot pensar en tindre una actitud de satisfacció laboral amb aquet sou tant ridícul?. A tot càs, hauria de tindres per tothom com a mínim un sou de 1000€ garantits.”


Compromís amb el treball:

 Es tracta del nivell en què un individu s'identifica amb el treball que es troba cometent. Això ho manifesta, treballant de forma activa, denotant un evident interès per l'ocupació que exerceix. Empleats amb aquestes característiques engloben una menor porció de ausentismo i sobretot de renúncia.

“La veritat aquesta actitud queda molt derrera per desitjarla dons ¿quin compromís pots tindre a una empresa que et pot contractar per: hores, dies o uns poc mesos?, ets una pessa que el empresari et pot treure. Encare que el teu comportament sigui correcta tens dada de caducitat .”


Compromís organizacional:

 Amb això es vol entendre en quin grau un empleat s'equilibra amb una organització determinada i amb les metes a realitzar, així mateix, es posa en joc també l'ambició per romandre en ella com a part dels seus integrants.


“Com ja he dit avans la deficinició es ideal peró la realitat ara per ara deixa molt que dessitjar”.

A més s'utilitza una classificació, per encasellar a les persones segons es desenvolupin de manera:

Proactiva:

 Aquest tipus d'actitud s'observa en un individu motivat a concretar el propòsit d'aconseguir els objectius anhelats, tant en l'àmbit laboral, com en relació als seus objectius personals. Sempre troba solucions a inconvenients, gens ho frena. Aquesta motivació ho porta a prendre iniciativa i realitzar accions sense que ningú l'hi hagi de comunicar (ex. un cap).

“Bona definició de la actitut catalana queanan tot en contra mai perdem el nord i lluitem ins aconseguirho.


Negativa: 

Absolutament totes les activitats o labors que efectuen o plantegen, es troben (segons aquesta actitud) ruixats de desperfectes, que aquest tipus de persones són expertes a descobrir.

“Clara definició del que ens fa el govern de Espanya vers a nosaltres, rès del que fem ho troven bé”


Reactiva: 

A aquest tipus de subjectes els encanta seguir regles predeterminades, per la qual cosa realitzen el seu treball com millor ho aconsegueixen, però sempre estan a l'expectativa d'acceptar mandats amb instruccions explicites. Tenen molt poca capacitat de seguretat i iniciativa, assumint com a consumació de les seves tasques, la limitació instaurada per ell mateix de solament limitar-se a exercir treball per aconseguir el seu objectiu i la sensació de sentir-se útil com a persona.


“Definició fins ara que ja estan despertan de lo que era una actitud espanyola: sotmesa a ordres mai pensan”.


Col·laboradora:

 L'hi coneix com una persona que sempre es troba motivada i disposada a ajudar, en el que sigui necessari per aconseguir la conclusió dels seus objectius, des del primer moment que se li presenti. La hi observa en un plànol més allunyat, sempre darrere d'un empleat principal, en un plànol de tipus secundari.

“Actitud catalana 100%”


Passiva: 

Dins d'un grup és fàcil d'identificar, sempre prefereix passar desapercebuda, sense realitzar cap tipus d'esforç que signifiqui aconseguir alguna fi.


                                                      



“Fins ara els espanyols i catalans amb clara diferencia, els catalans sempre hem sigut actius ara mès que mai. Hem despertad de tants anys de torment, engany, expol.li i no podem aguantar mès ja que lo pitjor que a pogut fer Espanya es apretar encare mès el cinturó, retallan : salaris, treien el poc que quedava la sanitad pública i volerla fer privada, aixó ha sigut la base que a regiat i ara no ni ha qui ho pari .

Massa injusticies, poca ampatia ens tenen , ens insultan amenaçan, aixó tant sols portarà a una República segura que ni ells mateixos esperavan”




Dessitjo que el poble pugui decidir, ho faci amb calma, valori com estem i prengui una decissió sincera del que creu on hem de anar ¿legislarnos nosaltres sols amb noves lleis Constitucionals Catalanes o seguin sen els ultims de la fila esperan un miracle del cel que mai vindrà si no es desde el nostra actitud personal sincera i neta de corrupcio?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario