lunes, 5 de diciembre de 2016

¿El perque volem l'independencia?....¿voler seguin pagan a tota aquesta gent?

by: Alicia Garcia


Sense esmentar a la DUQUESSA D'ALBA
Aquet article va decicat als indecisos, per cert ,aquest dos ducs cobren extraordinaries fortunes per tant sols tindre terra regalada i cobrin i emprobeixen a tots nosaltres.

"Constitueix aquests dominis, concedits per les Corts al primer duc de Wellington(regal que ens costa un ull de la cara), en recompensa dels serveis que en la guerra de la Independència va prestar á el nostre país, l'anomenat «Soto de Roma», de la província de Granada, que dista de la capital uns 16 quilòmetres. Coneixem a la duquessa d'Alba de la qual és tot sabut la gran fortuna que gaudeix amb els terrenys que no conrea però rep una enorme fortuna per tan sol el fet de tenir aquestes terres si vam sumar a la família dels Wellington"

Acta a Nou barris en el Casal Popular Tres Voltes Rebel






Es per aixó l'importància de fer el REFERENDUM per la nostre INDEPENDÈNDIA com diu al programa dels MATINS 


                                                             CLIQUEU AQUI PER VEURE L'ENTREVISTA 


mes sobre article de entrevista els matins

Marta Rovira diu que una inhabilitació de Forcadell precipitaria el referèndum



Mès sobre Carme Forcadell a RAC1


La investigació contra Carme Forcadell podria durar un any i mig més. Segons publica La Vanguardia Digital , la Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia que allargui la instrucció fins a 18 mesos prorrogables. Considera que és una “causa complexa” perquè s’han agrupat dues querelles en una sola investigació.Són la que afecta només la presidenta del Parlament i la que també esquitxa Forcadell i la resta d’independentistes de la Mesa per diverses votacions vinculades al procés. Segons aquesta informació de Quico Sallés, la Fiscalia s’empara en un article de la Llei d’enjudiciament criminal que permet allargar el termini de mig any per la instrucció d’una causa penal.
La investigació contra Carme Forcadell podria durar un any i mig més
"Això no va de grups polítics, d’institucions només o de compromisos personals, va de tots nosaltres. I quan intenten inhabilitar tot un poble, cal que aquest poble faci realitat i toca alhora que es desvirtualitzi. També us dic, presidenta, i a tots els membres de la Mesa, que mai no caminareu sols"
Carles Puigdemont


domingo, 4 de diciembre de 2016

Acta a Nou barris en el Casal Popular Tres Voltes Rebel


ByAlicia Garcia



Diumenge 04. 12. 2016 en el Casal Popular s'han reunit en el dia d'Andalusia diverses personalitats amb un front comú la independència i la llibertat: Margarita Cerdà de SÚMATE, Anna Gabriel diputada de la CUP, José Gargante regidor de la CUP capgirem BCNHuan Batlle de Nación Andaluza.


Al començament de l'acta s'hi han excusat de ien que Anna Gabriel no podria ser perquè es trobava indisposada del viatge a l'Havana per anar a l'enterrament de Fidel Castro al·leguen que no era per el tracta rebut a Cuba, sinó, per les hores d'espera a l'aeroport de Madrid seguidament han començat.

"He de destacar que el regidor José Gargante va esposar que s'està actua'n de valent sobre els treballadors al municipi, ja que no tots cobren el mateix sou ni tots són treballadors indefinits.... perquè la situació canvi i agafi força a tots els municipis a dit, és al poble qui ha de fer el gir per portar Catalunya a la seva llibertat.

Deixo tota l'actuació que va participar.



































                                       
Moment a la sortida del Casal Popular a l'entrega de flors al monument de Blas Infante

(Plaça Guineueta)




   Dues banderes amb un únic objectiu la Independència i la Llibertat dels 2 pobles



                                  Huan Batlle, Margarita Cerdàn , José Gargante 







video  resum acta de: Som Sobirans


jueves, 1 de diciembre de 2016

Avui es el dia dels mal.lals del SIDA aquí deixo el meu petit homenatge

Bruce Springsteen - Streets Of Philadelphia
byAlícia Garcia

Quant de temps a passat d'aquesta pel·lícula que representava un home de negocis brillant que agafa aquesta malaltia i li fa un gir a la seva vida. La societat ha canviat moltíssim de llavors des d'apartar- ta, fins a arribar adonar tot el suport i dedicar un dia al calendari per aquesta terrible malaltia.
Esperem que en uns anys sigui recordada com un mal son.



Lyric:
Estava mòlt i trencat, no podia dir el que sentia
Estava irreconeixible per a mi
Vaig veure el meu reflex en una finestra, no sabia la meva pròpia cara
Oh germà em vas deixar desaprofitant lluny
Pels carrers de Filadèlfia

Caminava per l'avinguda 'fins que les meves cames se sentien com la pedra
He sentit les veus d'amics van desaparèixer i s'han anat
A la nit podia sentir la sang a les venes
Així com negre i xiuxiuejant com la pluja
Pels carrers de Filadèlfia

No és cap va àngel em saluden
És només tu i jo el meu amic
I la meva roba no em queden no més
Vaig caminar mil milles
Només per lliscar aquesta pell

La nit ha caigut, estic despert mentider
Sento que em esvaint
Així que em rebin germà amb el teu petó infidel
O deixarem a soles o això
Pels carrers de Filadèlfia

Fa jà anys que es va descubrir i tants morts se a emportat aquesta mal.laltia silenciona que et degrada , et deixa devil fins que se t'emporta. 

Deixo al meu petit gra de sorra en memoria de qui jà no som ..i es van topar per el seu camí uns quants coneguts de tothom:

A continuació presentem una llista de deu famosos que van morir com a conseqüència de la Sida.

Héctor Lavoe. Nascut Héctor Juan Pérez Martínez el 30 de setembre de 1946, va anar un cèlebre salsero porto-riqueny que es va donar a conèixer en els escenaris mundials en les dècades dels 70 i 80. Quan li van diagnosticar Sida, l'any 1988, va intentar sense èxit suïcidar-se en llançar-se del novè pis d'un hotel. Va sobreviure i va gravar un nou disc, encara que al poc temps va abandonar els escenaris pel seu delicat estat de salut. Va morir el 29 de juny de 1993, als 46 anys, per complicacions de la Sida.





Freddie Mercury. Va ser un músic i compositor nascut el 5 de setembre de 1946 a Tanzània. El seu veritable nom era Farookh Bulsara. Va ser conegut pel seu treball com a líder de la llegendària banda de rock britànica Queen. De jove li van apassionar tant els esports com la música. Va morir el 24 de novembre de 1991 a causa d'una pneumònia producte del virus de la Sida.









Anthony Perkins. Va ser un actor nord-americà. Va néixer el 4 d'abril de 1932 a Nova York. Se li recorda per haver encarnat al desequilibrat Norman Bats en la pel·lícula Psicosi, el clàssic del terror d'Alfred Hitchcock que es va projectar en 1960. Va tenir dos fills. Va ser drogoaddicte, alcohòlic i homosexual. Va morir a Hollywood als 50 anys, per complicacions de la Sida.





Isaac Asimov. Va ser un destacat escriptor d'origen rus conegut per les seves obres de ciència ficció. Va néixer el 2 de gener de 1920 a Rússia, però va viure a Estats Units. Un dels seus llibres més coneguts és Jo, Robot (1950). Va estudiar Química a Nova York, on va viure gran part de la seva vida. En l'època de la Segona Guerra Mundial va treballar per a la Marina d'EUA en laboratoris de Filadèlfia. Va morir el 6 d'abril de 1992 com a conseqüència de problemes cardíacs i renals. En el 2002 es va conèixer que havia mort de la Sida, malaltia que va contreure per una transfusió de sang en 1983.






Michel Foucault. Nascut Paul-Michel Foucault, el 15 d'octubre de 1926 a París, va anar un filòsof i historiador el pensament del qual va influir a destacats noms de les ciències socials i les humanitats. Per ventura un dels seus grans llegats va ser mostrar que allò que es considera una veritat permanent sobre la naturalesa humana i la societat canvia amb la història. Va ser professor d'Història dels sistemes de pensament en el Collège de France. Va morir el 25 de juny de 1984 per complicacions producte de la Sida.





Arthur Ashe. Va néixer el 10 de juliol de 1943 en Richmond, Virginia (EUA) i va anar el primer tennista negre que va conquistar el torneig de Wimbledon en la dècada dels 70, època en la qual també va guanyar el Open d'Austràlia. Deu anys més tard la seva carrera va acabar. En 1979 va haver de ser intervingut quirúrgicament per problemes cardíacs. En 1983 li van realitzar una altra operació per complicacions amb l'anterior intervenció i va necessitar transfusions de sang, amb la qual cosa va contreure el virus del VIH, doncs pel que sembla la sang estava infectada. En 1992 va confessar tenir Sida, després de sotmetre's a una operació de cor obert. Va morir el 6 de febrer de 1993 a causa de la Sida.






Brad Davis. Va ser un reconegut actor de televisió, teatre i cinema nord-americà, nascut a Florida el 6 de novembre de 1949. Se li recorda per les seves actuació protagónica en la pel·lícula L'exprés de mitjanit (1978), amb la qual el Globus d'Or com a Nou Estel de l'Any. També va actuar en Carros de foc. Es va contagiar amb el virus del VIH i va morir el 8 de setembre de 1991 als 41 anys. Susan Bluestein, la seva vídua, va escriure en 1997 una biografia de Davis en la qual assegura que no era homosexual i que, encara que era consumidor de cocaïna, no era addicte a l'heroïna.





Gia Carangi. Va ser una reeixida modelo que es va destacar en els anys 80. Va néixer a Filadèlfia (EUA), el 29 de gener de 1960, d'ascendència italiana, irlandesa i galesa. Va ser una de les primeres dones que va morir a Estats Units com a conseqüència del VIH. Va morir el 18 de novembre de 1986, als 26 anys, com a conseqüència d'un quadre de pneumònia generat per la Sida.






Rudolf Nureyev. Aquest ballarí i coreògraf soviètic, nacionalitzat britànic, va néixer el 17 de març de 1938 en un tren prop de Irkutsk, mentre la seva mare viatjava des de Sibèria a Vladivostok. Va iniciar la seva carrera artística en 1955. Es va dir que va contreure el VIH a principi dels anys 80. En 1983 ho van nomenar director del Ballet de l'Òpera de París. Quan va començar a tenir problemes de salut va negar que patís del virus, però en la dècada dels 90 va començar a emmalaltir seriosament per complicacions del virus. Malgrat el seu delicat estat de salut, va seguir apareixent en esecena. La seva última presentació va ser en 1992, en el Palacio Garnier de París, on va rebre una gran ovació del públic. Se li ha considerat el millor ballarí del segle XX. Va morir a París, el 6 de gener de 1993, als 54 anys.



 Rock Hudson. Va ser un actor nord-americà nascut el 17 de novembre de 1925. El seu veritable nom era Roy Scherer Fitzgerald i va ser conegut per protagonitzar pel·lícules com Giant i Pillow Talk. Dones de tot el món ho consideraven l'home perfecte en els anys cinquanta i seixanta. Va admetre tenir Sida al juliol de 1985, abans de viatjar a París per sotmetre's a un tractament. Va morir a l'octubre d'aquest mateix any. Va morir el 2 d'octubre en Beverly Hills, Los Angeles, als 59 anys d'edat.




Derek Jarman. A aquest conegut director de cinema, escenògraf, artista plàstic i escriptor ho van batejar com Michael Derek Elworthy Jarman i va néixer el 31 de gener de 1942 a Londres. Va realitzar pel·lícules com Wittgenstein, La tempesta i Caravaggio. En 1986 va descobrir que tenia el virus de la Sida i ho va reconèixer públicament. Era homosexual declarat i va anar un defensor els drets dels homosexuals. Blue, la seva última cinta, tractava el tema de la Sida. Va perdre la batalla contra la malaltia el 9 de febrer de 1994. Tenia 52 anys.










Michael Jeter. Va ser un actor de teatre, cinema i televisió d'Estats Units. Va néixer el 26 d'agost de 1952. El seu primer treball al cinema va ser amb la cinta Hair. Va actuar, a més, en Waterworld, El rei pescador, Patch Adams, Sister Act 2, La milla verda, Jurassic Park III i Open Range. Va guanyar els premis Tony i Emmy. No era res reservat amb la seva vida privada: era obertament homosexual, va admetre que era portador del virus de la Sida i va reconèixer la seva addicció a les drogues i a l'alcohol. El 30 de març de 2003 va ser trobat mort a la seva casa. Tenia 50 anys i es va saber que patia de VIH.




Liberace. Aquest cèlebre pianista, batejat com Wladziu Valentino Liberace, va néixer el 16 de maig de 1919 a Wisconsin (EUA). Va començar a tocar el piano als 4 anys. Va morir als 67 anys, el 4 de febrer de 1987, a Califòrnia. La causa de la seva defunció va ser "pneumònia per virus citomegálica, com a conseqüència de la malaltia de Virus d'Immunodeficiència Humana", segons l'informe forense publicat en el LA Times.









Santiago Espot proces-sisme o Indepen-dència _ ¿Volem un Estat Català o és només un desitg?


Per: Alicia Garcia





L'entitat Vibrant   ahir al vespre, va presentar el llibre de Santiago Espot, a la biblioteca de Can Saladrigues,al seu nou llibre, titulat 'A o procés-sisme o independència '.

Abans, va fer un petit encís, per explicar que és l'independentisme. 
Ens va explicar també, entre altres coses, en caràcter irònic ,que ell anava a presentar el seu llibre, però va donar un petit toc, d'un llibre antic de títol 'La batalla'de l' autor: Daniel Cardona, poc conegut i oblidat, té la facultat diu Espot d'explicar dibuixa'n de quina és la cara de qualsevol partit espanyol.

 Va dir: és el afan de reduir-nos per una particularitat folklòrica... 
Aquest llibre diu que el va lleixi fa 20 anys, diu que li va impactar i a ell li va marcar políticament d'una manera determina'n i les ha tingut ben presents a la seva vida i ens explica unes frases de Daniel Cardona que surten al llibre:

'Francament, hem de desenganyar-nos, mentre el poble català tingui tanta llengua, veu baixa i tant de seny, per mes cultura que es proposi tenir no la podrà salvar.

Els opressors i traïdors el faran ballar com voldran, el destruiran i el trepitjaran.

Per salvar Catalunya cal acompanyar la literatura i les arts que estadistes de caràcter  i de pit capaços de encarse amb el invasor i que ensenyin al poble de saver defensarse la seva dignitat'.

L'acta va durar una hora però va ser molt intens i ens va dir moltes coses als presents.

Al annex del llibre Santiago Espot fa la pregunta amb cinc cèntims resumit i una reflexió : ¿que volem els catalans?: 'A o procés-sisme o independència '.?

Ens obliga a escollir, volem un estat català- i assumim que proclamar-lo implica un compromís de fermesa i radicalitat- o ja ens està bé la felicitat de voler la independència, que implica jugar al joc de les bones paraules guarir-nos un cop a l'any per sentir-nos observats i admirats per tot el món.

O una cosa o l'altra, però difícilment tot a l'hora.
Ensdebatem entre un independentisme que vol ser simpàtic.

Va ser molt intens Santiago Espot amb l'única hora que va ser.
Crec jo, que les seves paraules han impregnat al qui ahir el va escolta.

Per qui no va poder gaudir del seu acta deixo el vídeo i les seves paraules a la fi que prenguem consciència, al moment en que vivim,  ens juguem molt, potser, el nostre futur com catalans i com país que tornarem a ser dintre de poc si estem ferms en voler-ho ser.




















Vídeo sencer d'acta



Targe invitació