Sense dubtar va ser una representació increible sobre el que hagués volgut un democrata hagués dit cap al major dictador que va portar a l'holocaust a milions de persones..Ara en actualitat en el que succeeix a Síria sembla que la història es repeteix i si mirem al nostre al voltant podem veure que si no fem alguna cosa per remeiar-ho es tornarà a repetir...
Discurs de Charles Chaplin en la escena del gran dictador:
Ho sento, no vull ser emperador. No és el meu ofici. No vull manar ni conquistar a ningú. Volgués ajudar a tots si fos possible: jueus, gentils, negres, blancs.
Tots volem ajudar-nos l'u a l'altre. Els éssers humans som així. Volem viure segons la felicitat d'uns altres, no la seva desgràcia.
No volem odiar-nos l'u a l'altre. En aquest món hi ha lloc per tots i la nostra Terra és rica i pot mantenir a tots. La nostra vida pot ser lliure i bella. Però hem perdut el rumb. La cobdícia ha enverinat l'ànima de l'home. Ha armat barricades d'odi al món. Ens ha submergit en la desgràcia i guerra.
Hem desenvolupat velocitat, però ens tanquem en nosaltres mateixos. Les màquines que estan dissenyades per donar-nos abundància ens deixen volent més. Els nostres coneixements ens han tornat cínics. La nostra intel·ligència durs i desconsiderats. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines necessitem humanitat. Més que intel·ligència, cortesia i bondat.
Sense aquestes qualitats la vida serà violenta i tot estarà perdut. Els avions i les ràdios ens han acostat. I la naturalesa mateixa d'aquests invents parla del bé que hi ha en l'home. Parla per una fraternitat universal i la unió de tots nosaltres. Encara ara, la meva veu arriba a milions a través del món. Milions d'homes, dones i nens desgraciats. Víctimes d'un sistema que porta a l'home a torturar i empresonar a persones innocents.
Per aquells que poden escoltar-me els dic: No desesperin. La desgràcia que ens afligeix no és més que la mort de la cobdícia. El ressentiment d'homes que temen el progrés de la humanitat. L'odi d'aquests homes passarà i les dictadures moriran. I el poder que li van llevar al poble tornarà al poble.
I mentre que hagin homes disposats a donar la seva vida per ella, la llibertat no deixarà d'existir.
Soldats! No es lliurin als bruts! Homes que els menyspreen i esclavitzen. Que reglamenten les seves vides. Que els diuen què fer, què pensar i què sentir. Que els martiritzen, tracten com a bestiar o carn de canó. No es lliurin a aquests homes anti naturals. Homes màquina. Amb ments de màquina i cors de màquina. Vostès no són màquines. No són guanyat. Són homes.
Tenen l'amor de la humanitat en els seus cors. No odien, ni viuen per a l'odi. Rebutgen el anti natural. Soldats, no barallin per l'esclavitud. Barallin per la llibertat. En el capítol 17 de Sant Lucas està escrit: El regne de Déu està dins de l'home. No un només home. No un grup d'homes. Sinó tots els homes.
I vostès el poble tenen el poder. El poder de crear màquines. De crear felicitat. Vostès el poble tenen el poder de fer aquesta vida lliure i bella. De fer aquesta vida una meravellosa aventura. Llavors en el nom de la democràcia, exercim aquest poder!
A unir-nos tots. Barallem per un món nou. Un món decent, que li de a tots els homes l'oportunitat de treballar. Que ens de a tots un futur i a totes les edats, seguretat. Prometent aquestes coses, bruts van arribar al poder. Però menteixen, no tenen intenció de complir aquesta promesa. Mai ho faran.
Els dictadors s'alliberen a si mateixos però esclavitzen al poble. Lluitem nosaltres ara per complir aquesta promesa. Lluitem per fer al món lliure. Per acabar les barreres entre els països, per acabar amb la cobdícia, l'odi, la intolerància. Barallem per un món en què regni la raó. Un món on la ciència i el progrés portin a la felicitat de tots els homes.
Soldats, en nom de la democràcia: unámosnos tots ja!"
No hay comentarios:
Publicar un comentario